JOSEP MIRABENT I MAGRANS

Industrial i polític (Sitges, 1907-1981)

Va néixer a Sitges l’any 1907, fill de Josep Mirabent i de Rita Magrans, va ser alumne de l’escola dels Maristes.

Juntament amb Josep Maria Massip, Pere Curtiada i Ramon Planes va fundar l’Ateneu El Centaure, sent tresorer de la primera junta directiva. L’any 1931 es va convertir en un dels membres destacats de la delegació local del Partit Catalanista Republicà, formació política que posteriorment passaria a ser coneguda amb el nom d’Acció Catalana Republicana.

Integrat a la candidatura de Concòrdia Sitgetana, el febrer de 1934 es va convertir en regidor de l’ajuntament, governat en aquell moment per Salvador Olivella. D’aquesta va ser síndic i president de l’àrea de cultura i turisme. Des d’aquest últim càrrec va impulsar la creació de la primera colònia escolar de la vila, que es va instal·lar a la Plana Novella l’estiu de 1934. Va tenir també un paper destacat en la conversió del Cau Ferrat en museu, i en la creació, l’any 1936, de la Biblioteca Santiago Rusiñol.

Després de la Guerra Civil i fins a 1967 va compaginar la seva professió, industrial del ram de la construcció, amb diversos càrrecs polítics. D’altra banda, en els anys 50 va formar part de les directives de Foment del Turisme, de la Unió Esportiva Sitges, i de la Comissió Executiva Permanent de les Exposicions de Clavells.

De 1970 a 1975 va presidir el Casino Prado, període en què es van restaurar les pintures d’Agustí Ferrer i Pino que decoren la façana de l’edifici. Des de ben jove va demostrar una gran qualitat com a actor de teatre, i l’any 1930 va interpretar el paper de protagonista en la tragèdia Orfeu, dirigida per Artur Carbonell. L’estrena d’aquesta obra al Casino Prado va provocar una gran polèmica, i va esdevenir un punt d’inflexió en la modernització del teatre de Sitges. A partir d’aquest moment va protagonitzar altres obres de notable importància, entre les quals destaca Egmont (1932). Tot i que es va limitar al cercle amateur, va ser repetidament elogiat, i més d’un crític va ressaltar les seves facultats escèniques.

L’any 1972 va fundar les Joventuts Musicals de Sitges, i des de la presidència de l’entitat va promoure diverses activitats destinades a difondre la música clàssica, com ara els cicles de Concerts d’Estiu, que es van començar a celebrar al Racó de la Calma l’any 1976.